En Tente
En Tente és una peça coreogràfica i musical realitzada per la Compagnie Entropique, LA COMPANYIA MINIMíssimA i Davide Fontani. Es tracta d’un espectacle per a públic familiar, amb dues ballarines, dos músics i una tenda. Convida el públic a una aventura a través de la història d’un viatge en què la tenda es pot convertir en una criatura fantàstica, una companya de joc i un refugi.
Moviment, ombres xineses, manipulació d’objectes i una coreografia emocionant es combinen per crear un llenguatge escènic on la dansa i la música estan en diàleg constant.
En Tente ofereix una nova perspectiva sobre les nostres maneres d’habitar l’espai; una exploració poètica i lúdica de l’ecologia. L’obra celebra la complicitat, l’amistat i l’alegria de crear junts, convidant grans i petits a compartir un instant de somni col·lectiu, on la imaginació esdevé un camp d’aventura.
L’espectacle, fet entre Catalunya i Marsella, va ser estrenat al Festival Festi Timoun (Guaiana) el 14 de març de 2026.

“La poètica actitud”
La Poètica Actitud, no és ni més ni menys que l’ús de textos no poètics com si efectivament haguessin estat concebuts com a poesia a la manera de l’objet trouvé. Textos científics, històrics, converses d’infants, etc. trets de context, dits dalt de l’escenari i amb el suport de l’escenografia, il·luminació i el convenciment de l’intèrpret que allò que es fa té un valor artístic i poètic, transmet al públic aquesta visió diferent de què és poesia.
La música, el so, crea l’entorn poètic adequat. Es tracta d’accions efímeres i fetes a mesura, que s’han realitzat amb acordió, contrabaix, guitarres o objectes sonors diversos, a vegades al marge de tota tonalitat. Darrerament, la construcció d’instruments seguint les tècniques dels mestres François i Bernard Baschet (fruit del Treball Final del Màster en Música com a Art Interdisciplinària) ha enriquit notablement la paleta tímbrica.

“Moviment estàtic”: Carles Font i LA COMPANYIA MINIMíssimA
“Moviment Estàtic” és un àlbum creat pel compositor Carles Font Turon, que inclou una col·lecció de 10 temes originals dissenyats per explorar nous espais sonors, oferint una experiència auditiva única. A través de la simplicitat i la contemplació, convida l’oient a submergir-se en una atmosfera introspectiva, on cada nota i cada silenci tenen un significat especial.
LA COMPANYIA MINIMíssimA ha posat deu textos per a les deu peces, i els recita acompanyant el piano de Carles Font.

“LEUCLUS (o l’Aliança Tarkampa-Minimíssima)“
Projecte d’experimentació poètico-musical format per Alián Rodrigues (ALIANZA), Riccardo Massari Spiritini (TARKAMPA) i Gerard Díaz (LA COMPANYIA MINIMíssimA) .
Versos i sonoritats per ser viscudes en performances poètico-musicals amb el refernet dels antics trobadors. El “trobar leu” es considerava una forma planera i senzilla de crear, per oposició al “trobar clus”, més tancat i amb una certa dificultat de comprensió. LEU i CLUS conviuen en aquest projecte i l’alimenten fent-lo avançar cap a horitzons desconeguts.

“Si em vagués”
Espectacle on les melodies de l’acordió acompanyen la poesia de paraula i de gest amb els ballarins Lali Mateu i Roger Cusidó. Es tracta d’una escenificació del Poemari per acordió, llibre-disc creat per LA COMPANYIA MINIMíssimA un cop li ha vagat d’ecriure, tocar i posar-ho tot en escena al servei de la dansa.

“Només eines”
Dos artesans i les seves eines a l’escenari: LA COMPANYIA MINIMíssimA (acordió i veu) i Pepon Meneses (gràfica animada) aprofundeixen en la creació àudio-visual i poètica amb les seves eines i no més.

“Poemari per a acordió”
Escenificació en solitari del recull “Poemari per a acordió”. A mig camí entre el recital de poesia i el concert de format petitíssim. Veu i acordió a càrrec de LA COMPANYIA MINIMíssimA.

“RECordant”
RECordant parteix de la idea de la RECreació que fem de les vivències viscudes. Els textos escrits per Salut Turu, publicats al llibre Recordant-Quaderns d’Història de Viladecavalls, són dits i acompanyats pel seu nét, gravant petits loops en directe que es van sumant com una construcció superposada al record inicial. Els sons gravats s’utilitzen per recrear la vivència però potser també per crear-ne una de nova.
