“LEUCLUS (o l’Aliança Tarkampa-Minimíssima)“

Projecte d’experimentació poètico-musical format per Alián Rodrigues (ALIANZA), Riccardo Massari Spiritini (TARKAMPA) i Gerard Díaz (LA COMPANYIA MINIMíssimA) .

Versos i sonoritats per ser viscudes en performances poètico-musicals amb la idea dels antics trobadors, que feien poesia per a ser escoltada més que no pas llegida. Els trobadors entenien el “trobar leu” com una forma planera i senzilla de crear, per oposició al “trobar clus”, més tancat i amb una certa dificultat de comprensió. LEU i CLUS conviuen en aquest projecte i l’alimenten fent-lo avançar cap a horitzons desconeguts.

“Si em vagués”

Espectacle on les melodies de l’acordió tot just acompanyen la poesia de paraula i de gest amb els ballarins Lali Mateu i Roger Cusidó.

“Només eines”

Dos artesans i les seves eines a l’escenari: LA COMPANYIA MINIMíssimA (acordió i veu) i Pepon Meneses (gràfica animada) aprofundeixen en la creació àudio-visual i poètica.

“Poemari per a acordió”

Escenificació en solitari del recull “Poemari per a acordió”. Veu i acordió a càrrec de LA COMPANYIA MINIMíssimA.

“Rabassaires”

Petit espectacle poètico-musical de reivindicació de la memòria històrica, amb la vinya i les lluites socials dels camperols del segle XIX i XX com a eix vertebrador.

Si em vagués jo ara escriuria

i ho faria ben de pressa

sense vergonyes ni complexos

de classe o de manera.

Total, jo que he estat analfabet

prou en tinc

de posar-ne una lletra rere l’altra

i parir-ne alguna cosa.

Cosa que digui, cosa que algú li digui,

que el llapis, el pinzell,

el violí o l’acordió,

no són propis de ningú

que no els vegi tal com són,

eines, eines i només eines,

per a desvetllar la infinita bellesa

d’aquest nostre tan petit, mínim i fins i tot ridiculíssim

món.